La plasticidad del movimiento, la belleza de la danza, la expresión de las emociones, emociones que vienen y van, emociones que cambian, que se transforman, que desbordan, que llenan el alma...
Simplemente, HERMOSO.
Simplemente, HERMOSO.
Deseo que os guste,
Irene
Hola Irene. He llegado a tu blog, porque estoy pasando una dura etapa en mi vida. Bueno, por lo menos las cosas que me ocurren ya sé de donde me vienen. Hablo en temas de salud. Ayer estuve en un curso de expresión de emociones a través del movimiento.
ResponderEliminarFue bestial, al final conseguí dejarme llevar por la música, conseguí moverme según mi emoción, y la fui sacando hasta que terminé derrubada llorando. Me quedé muy bien, y eso que no saqué todo fuera, ya sabes la primera vez q vas, te cortas, etc.
Para marzo voy a asistir a uno completo, de dos días, esto solo fue una forma de contacto.
La verdad q hoy me siento mejor, con mas fuerzas, ahora solo queda practicarlo en casa.
Bueno a lo que iba que me lio, jijiji. Te iré leyendo poco a poco desde el principio, mi forma de vida está cambiando, y creo q leerte tb me ayudará.
Así q.... nos leemos!!!! un beso!!!
Buenos días Patri,
ResponderEliminarPrimero de todo, GRACIAS, por compartir tu momento vital.
En segundo lugar, ENHORABUENA, por asumir la responsabilidad ante tu BIENESTAR y FELICIDAD.
Estoy segura que todo te irá bien si sigues escuchando y sintiendo tu CUERPO y EMOCIONES, todo tiene un sentido...
Un fuerte abrazo, mis mejores deseos para ti y GRACIAS!
Irene
Sembla que tot flueixi. És curiós com música i moviment tenen alguna cosa que tot podem tots percebre sense saber explicar-la ben bé. Sents la mateixa sensació que aquests cossos, comparteixen el que expressen els seus moviments. Molt bonic.
ResponderEliminarMuchas gracias, Berta!
ResponderEliminarTot i que reconec que no sóc un gran apassionat de la dansa, he de reconèixer que aquesta fluïdesa i aquesta conjunció entre la música i els diferents moviments m'han sobtat: és una curiosa forma de bellesa, i, a més a més, et transmet el sentiment que està expressant per mitjà d'aquests moviments. Força interessant.
ResponderEliminarJordi Peralta
Me alegro mucho de que te haya gustado, Jordi!
ResponderEliminarUn abrazo,
Irene
Fa un parell de setmanes que vaig veure aquest video, però en aquell moment el vaig trobar tan personal que no vaig voler escriure res.
ResponderEliminarL'he trobat maravellós, d'una bellesa increïbe. Em sembla fascinat que uns simples dibuxos ballant puguin transmetre tantes coses, des d'amor a desengany, passant per la la il·lusió i la melancolia. I que simplement amb el cos es pugui transmetre tant, em fa pensar que encara hi ha moltes coses sobre nosaltres que encara no sabem.
G.Barba
Muchas gracias, Gabriel, por tu hermosa reflexión... y es que, a veces, le es más fácil hablar al cuerpo que a las palabras.
ResponderEliminarUn abrazo,
Irene
Primerament m'agradaria poder agrair-te tot el teu treball i esforç realitzat preparant aquestes activitats per nosaltres; han estat prou amenes totes les sessions, i sobretot eren un moment per gaudir i desconnectar del ritme escolar i acadèmic. Bé, també dir que havia donat un cop d'ull al blog amb anterioritat, però no havia tingut temps de comentar res, i aquest vídeo era un dels que m'havia agradat, d'entre altres que també m'havien impactat. Fent referència al vídeo, m'agradaria comentar que trobo que té una gran càrrega tant emocional com artística, partint de que abasta tres arts que trobo essencials, que són la música, l'art plàstic (dibuixos) i sobretot la dansa. M'agradaria dir que a mi aquest vídeo em transmet tot un seguit d'emocions que no es poden explicar amb paraules; jo faig dansa, i tal com dius tu en el comentari anterior, a vegades li es més fàcil parlar al cos que a les paraules. Per concloure el meu comentari només dir que els sentiments estàn molt lligats a l'art, el moviment, a la dansa sobretot i que si s'expresen be, poden arribar a impactar molt a l'espectador. Gràcies Irene altre cop, per compartir això amb nosaltres.
ResponderEliminarMarta Puerto 1r Batxillerat B
Muchas gracias por tu comentario, Marta!
ResponderEliminarMe alegro que te haya gustado la novedosa y quizá "arriesgada" propuesta que os he ofrecido.
Es una opción que se ha convertido en mi proyecto de vida, que a mi me ha ayudado mucho y creo que a otras personas también puede hacerlo, por ello, decidí que algo tan VALIOSO lo quería compartir con todo el mundo y ¿por qué no con mis alumnos? Pensé que quizá a alguno le podría ayudar en su caminar...
Un abrazo y GRACIAS,
Irene
En primer lloc m'agradaria dir que ja fa uns quants dies que viag veure el vídeo però no sabia expressar mitjançant les paraules el que realment em deia , finalment he arribat a la conclusió que em transmet una barreja de sentiments tant diferents que són difícils explicar tots junts.D'altra banda em captiva la forma d'expressió, la fusió entre música i linies de dibuix m'ha hipnootitzat per complet i m'ha enlluernat la bellesa de la forma.
ResponderEliminarClara Navarro.
Muchas gracias, Clara!
ResponderEliminarLa verdad es que sí, cuanta belleza de movimiento!!!! Yo lo miro a menudo y siempre concluyo diciendo como unos dibujos pueden expresar tanto...
Un abrazo,
Irene
Primerament m'agradaria dir que aquest vídeo és molt i molt impactant. La fusió de la música amb els diferents moviments característics per una gran fluidesa, m'han colpit. Un moviment i tants sentiments alhora, una fluïdesa semblant a la de les plomes que s'endú una ràfega de vent... Realment és curiós com amb un moviment es poden expressar tantes emocions, i per això crec que és important de tant en tant deixar-se guiar per l'interior. L'espontaneïtat és tant important i tant poc valorada... M'ha agradat, sí, m'ha agradat. L'art de la dansa i l'expressió de les propies emocions és força important i també sóc de les que opinen que faciliten la coneixença amb nosaltres mateixos. Ens coneixem? Coneixem el nostre cos?... Expressem les emocions!, encara que no sempre és fàcil.
ResponderEliminarCristina Daudén. 1r Batxillerat A
Muchas gracias, Cristina, por su hermosa reflexión.
ResponderEliminarUn abrazo y hasta el viernes,
Irene