Navegando por el interesante blog de la Princesa de la Selva, he descubierto este vídeo que me ha parecido ALENTADOR, CLARO, INSPIRADOR...
¿Qué harías si no tuvieras MIEDO?
Hola Irene, res que m'ha fet il•lusió passar-me per la web aquesta i he decidit fer un breu comentari sobre el video que acabo de veure de les nostres pors. En primer lloc, quan he vist el video he pensat en les meves pròpies experiències, de quan jo,de petit, tenia les meves pors. Jo també tenia por al mar, i als gossos, encara que aquí ens apareix com un llop, l'animal. Doncs bé, crec que el fet de tenir pors es considera quelcom essencial, normal i corrent en les persones. La veritable gràcia de tenirs pors, és apendre a superar-les, mitjançant un procediment, ja pot ser de relaxació com els que hem realitzat a les classe de educació física, o mitjançnat altres mètodes. Jo crec que l'important per perdre les pors no és que et diguin que tens que fer això, o allò, i en seguida ja no tens por. No, la gràcia de tot això crec que és el procediment pel qual tu aprens a treure't aquella angoixa que et persegueix, o bé quan estas davant dels teus caps en una empresa, o bé quan estas davant del mar, o davant d'un llop. És el procediment el que realment t'ajuda en el moment de la veritat a treure't aquella por de sobre, ja que, aleshores, és quan mitjançant els procediments que em fet i experimentat, assolim els nostres obkectius pensant en aquells mètodes i concentrant-nos, sense angoixes i pors. Res més Irene, auqest video m'ha semblat molt adoctrinador i interessant, ja que m'ha fet pensar uns llargs minuts en la cadira en que ara em trobo sentat escrivint això. Oriol Ratera Montoliu. 1r Batxillerat D
Oriol, Muchas gracias por compartir tus experiencias e impresiones sobre esta emoción tan presente en nuestras vidas. Me alegro que te haya hecho pensar y que tengas tu "procedimiento" para gestionarla. ¡Gracias!, Irene
Hola, no se on s'havia de comentar, així que ho escric a continuació: La classe d'avui, m'ha portat sensacions de eudoria i superació, quan he vist realitzada la meva cooreografia de bàsquet, no ha sigut comparable a una eufòria d'estil de pujar a una muntanya russa, pero la podria comparar amb la de aprovar un exàmen d'una assignatura que em cosra, espero, poder fer-ho igual de bé com ho estic realitzant amb els meus companys als assatjos. Ens ho estem preparant amb rigor i serietat, perquè quan arrivi el dia 9 de desembre, hem pugui sentir satisfet, igual que em sento cada dijous.
Pel que fa al respecte del comentari d'aquest vídeo, haig de dir, que al principi no veia correcte aquesta covardia per part de la noia, quan he vist que ja actuava, hu he vist més correcte, tot i que en quasi totes les situacions, he trobat la forma de respondre de la noia, d'una manera massa impulsiva i sense pensar. Es normal tenir pors i tenir-los que afrontar, tot i que no sempre d'aqusta manera tant autoritària. El expemple més clar, seria el del llop, ja que una persona, l'últim que hauria de fer seria enfrentar-si a ell (ja se que el llop és una metàfora de la por, però en situació normal).
PD. M'han agradat molt els exercicis de relaxaxió d'avui! UN CORDIAL SALUTAMENT
Víctor Sitges De la Sotilla 1r de Batxillerat D. (Ed. Física)
Gracias, Víctor, por compartir las emociones y sensaciones vividas en la pasada clase. También gracias por ofrecernos tu punto de vista (interesante) con respecto al vídeo. Hasta el jueves, Irene
Hola Irene, Després d'haver comentat que tenies un blog, vaig pensar en passar-m'hi i donar-hi un cop d'ull, i la veritat és que el vídeo que apareix, tot i ser breu, deixa molt clar les dues idees que totes les persones, en algun moment o altre de les nostres vides, hauriem de trobar en nosaltres mateixos: el reconiexement de les nostres pors i, posteriorment, l'intent i la força de voluntat per combàtre-les. Certament, tots els éssers humans tenim pors. No hi ha ningú que, en algun moment de la seva vida, no s'hagi sentit dèbildavant alguna situació, sense saber què fer ni com reaccionar. De totes formes, no tothom pateix la típica por als fantasmes o a la foscor. Aquests són tòpics massa concrets i habituals. Les persones, per la nostra complexitat, podem presentar pors, debilitats i dificultats de moltes classes: podem tenir des de pors cròniques, d'aquelles que sempre des de ben petits ens han estat atormentant i pors que només es donguin en un moment donat, com podria ser tenir por a quedar en ridícul alhora de fer la coreografia dels ritmes de bàsquet. Hi ha pors de molts tipus, i aquest vídeo, amb un sol minut, ha estat capaç de presentar un força ampli ventall de possiblitats que trenquen totalment amb els tòpics habituals. I no només això: ha estat capaç de presentar un remei eficaç per cadascuna d'elles: la valentia. Certament, aquest vídeo el podriem aplicar constantment a la nostra vida real i ara és un bon moment per aplicar-lo a l'àmbit escolar, doncs ens apropem als trimestrals i ens cal perdre la por alhora d'estudiar els temaris. Evidentment, aquest video també és clarament aplicable en l'àmbit de l'educació física, doncs sovint hem de fer examens o jugades en públic. De totes formes, sigui quin sigui l'origen d'aquesta por, és important saber que la tens. Quan saps que existeix i que t'afecta, és quan realment pots començar a pensar en un pla d'atac per combàtre-la i posar-li fi. Àngela Amorós Aparicio 1r batxillerat, secció D (Educació Física)
Hola, Irene. Realment,quan he entrat al blog, no tenia gaire clar què hauria de fer ni sobre quins àmbits hauria de reflexionar. Hi he accedit molt fredament. Simplement, sota la pressió de la nota d'EF. No obstant, quan he vist l'enllaç del vídeo que has penjat, se m'ha despertat una curiositat per veure'l i no m'hi he pogut estar. Sorprenentment, he sigut testimoni d'un intens minut que m'ha despertat mil emocions a l'interior. La primera escena: la dona a l'escenari preparada per ballar. Només amb això, ja m'hi he sentit identificada i els meus pèls començaven a posar-se de punta. Però, de sobte, els passos no eren cap endavant, sinó que eren passes espantades que volien amagar-se. La por, la covardia, la inseguretat,...Tots aquests sentiments que sentim inevitablement i que ens impedeixen viure lliures; ens impedeixen realitzar allò que volem fer i desitgem; ens impedeixen ser feliços. La valentia que tots tenim, moltes vegades, no té la suficient força per sortir a l'exterior. Moltes vegades es reprimeix i no ens deixa avançar. Però, abans de tot, hauriem de plantejar-nos què és millor: Dir que s'ha intentat allò que tan ens costava, o quedar-te eternament amb el dubte de " què hagués passat si ho hagués provat"? Aquesta por, tot i que a vegades se'ns escapa de les mans, ha de fer-se cada cop més petita i hem d'intentar que la nostra valentia ens permeti viure, créixer, ser feliços. Hem d'intentar que, amb força de voluntat, afrontem totes les complicacions que la vida, inevitablement, ens posarà pel camí i que haurem d'apartar per continuar com si res. Dels errors s'aprén i, tot i que a vegades tropessem per culpa aquests obstacles, haurem de tenir la força per aixecar-nos. La por és un síntome del mediocre i la millor cura és la valentia. Aprenem a viure i a lluitar, ja que això ens permetrà aconseguir tot el que prèviament semblava impossible.
Àngela, Muchas gracias por tus aportaciones. Me alegra ver que has extrapolado el mensaje del vídeo a tu vida cotidiana y que, quizá, te será útil en tu transitar por la misma. Gracias también por darme pistas de como esta intensa emoción puede aparecer en el alumnado en mis clases, para abordar la gestión de la misma si es necesario. Gracias y hasta el jueves, Irene
Hola Eva, Primero de todo, ¡enhorabuena por tu blog!. La verdad es que en este momento de mi vida, esto leyendo y aprendiendo mucho sobre la MUJER y el gran potencial que tenemos las mujeres como seres humanos (sin menospreciar lo masculino, cada género tiene sus potencialidades y dones y ambos son igual de importantes, simplemente es que quizá la sociedad actual ha apoyado más lo masculino).
Me alegro mucho del cambio de actitud que se ha generado en tu interior con respecto al antes y el después de ver el blog y comparto las emociones experimentadas en tan solo 1 minuto y medio con el vídeo. Con respecto al miedo o ansiedad (miedo a algo irreal que no existe físicamente, según Bisquerra) pienso que es simplemente una emoción más, necesaria e imprescindible. Que al igual que las demás no podemos elegir sentir o no sentir, que simplemente aparece y en muchos momentos, nos ayuda porque nos protege. En otras ocasiones, como muy bien comentas, las valentía tiene que cogerlo de la mano, para no dejar escapar las cosas que queremos.
Muchas gracias y hasta el jueves, Irene
PD. Por si te interesa, en el menú de la derecha de este blog hay muchos links a blogs que hablan sobre temas de MUJER.
Primerament, abans de fer un breu comentari respecte el video, voldria agrair-te el teu esforç i la teva implicació en les classes d'educació física d'aqeust primer trimestre. En aquestes classes hem deixat de banda la simple pràctica d'un esport, i ens hem centrat en altres aspectes molt més importants i educatius per al nostre cos, com les experiencies que vivim al exercitar el nostre cos, o la coordinació que hem emprat en la activitat final. En definitiva, agrair-te l'esforç que has posat per aconsegui fer aquesta educació física, molt més útil i didàctica.
Pel que fa al video, simplement voldria dir-te que m'ha semblat realment interessant, ja que expressa una idea molt acertada respecte les nostres pors. Les pors, es poden intentar evitar, pots passar-les per alt, i pots fer veure que no existeixen, pero cap d'aquests mètodes t'ajudarà a superar-les degut a que sinò les afrontes, sempre tornen. Tal i com s'expressa en el video, el que hem de fer per superar i eliminar les nostres pors es plantar cara i enfrentar-nos a aquests problemes, i d'aqeusta manera segur que acabem superant qualsevol por. Aquesta idea queda molt ben reflectida en l'escena de la dona i el llop, ja que en contes d'anarse'n, s'enfronta a ell, li planta cara, ii d'aqeusta manera el venç per sempre. A més a més, crec que el tema de les pors és un tema que tothom té en ment però que mai ningú expressa obertament, i per tant, considero que amb aquest video s'ha aconseguit tractar un tema molt complex, de forma extraordinària.
Per últim, et torno a agrair tot l'esfor i la impliccació que has posat en aquest trimestre, ja que crec que tots hem après moltes coses, i molt útils. Moltes gràcies!
Muchas gracias por tu feedback, Adrià. Es todo un honor ser reforzada por mis alumnos y ver que mi esfuerzo se valora. ¡GRACIAS! Me alegro mucho de que encuentres interesante el tema de los miedos y me encantaría que este vídeo te resultara útil para tu vida personal. Un abrazo, Irene
Hola Irene, res que m'ha fet il•lusió passar-me per la web aquesta i he decidit fer un breu comentari sobre el video que acabo de veure de les nostres pors. En primer lloc, quan he vist el video he pensat en les meves pròpies experiències, de quan jo,de petit, tenia les meves pors. Jo també tenia por al mar, i als gossos, encara que aquí ens apareix com un llop, l'animal. Doncs bé, crec que el fet de tenir pors es considera quelcom essencial, normal i corrent en les persones. La veritable gràcia de tenirs pors, és apendre a superar-les, mitjançant un procediment, ja pot ser de relaxació com els que hem realitzat a les classe de educació física, o mitjançnat altres mètodes. Jo crec que l'important per perdre les pors no és que et diguin que tens que fer això, o allò, i en seguida ja no tens por. No, la gràcia de tot això crec que és el procediment pel qual tu aprens a treure't aquella angoixa que et persegueix, o bé quan estas davant dels teus caps en una empresa, o bé quan estas davant del mar, o davant d'un llop. És el procediment el que realment t'ajuda en el moment de la veritat a treure't aquella por de sobre, ja que, aleshores, és quan mitjançant els procediments que em fet i experimentat, assolim els nostres obkectius pensant en aquells mètodes i concentrant-nos, sense angoixes i pors. Res més Irene, auqest video m'ha semblat molt adoctrinador i interessant, ja que m'ha fet pensar uns llargs minuts en la cadira en que ara em trobo sentat escrivint això.
ResponderEliminarOriol Ratera Montoliu. 1r Batxillerat D
Oriol,
ResponderEliminarMuchas gracias por compartir tus experiencias e impresiones sobre esta emoción tan presente en nuestras vidas.
Me alegro que te haya hecho pensar y que tengas tu "procedimiento" para gestionarla.
¡Gracias!,
Irene
Hola, no se on s'havia de comentar, així que ho escric a continuació:
ResponderEliminarLa classe d'avui, m'ha portat sensacions de eudoria i superació, quan he vist realitzada la meva cooreografia de bàsquet, no ha sigut comparable a una eufòria d'estil de pujar a una muntanya russa, pero la podria comparar amb la de aprovar un exàmen d'una assignatura que em cosra, espero, poder fer-ho igual de bé com ho estic realitzant amb els meus companys als assatjos. Ens ho estem preparant amb rigor i serietat, perquè quan arrivi el dia 9 de desembre, hem pugui sentir satisfet, igual que em sento cada dijous.
Pel que fa al respecte del comentari d'aquest vídeo, haig de dir, que al principi no veia correcte aquesta covardia per part de la noia, quan he vist que ja actuava, hu he vist més correcte, tot i que en quasi totes les situacions, he trobat la forma de respondre de la noia, d'una manera massa impulsiva i sense pensar. Es normal tenir pors i tenir-los que afrontar, tot i que no sempre d'aqusta manera tant autoritària. El expemple més clar, seria el del llop, ja que una persona, l'últim que hauria de fer seria enfrentar-si a ell (ja se que el llop és una metàfora de la por, però en situació normal).
PD. M'han agradat molt els exercicis de relaxaxió d'avui!
UN CORDIAL SALUTAMENT
Víctor Sitges De la Sotilla
1r de Batxillerat D. (Ed. Física)
Gracias, Víctor, por compartir las emociones y sensaciones vividas en la pasada clase.
ResponderEliminarTambién gracias por ofrecernos tu punto de vista (interesante) con respecto al vídeo.
Hasta el jueves,
Irene
Hola Irene,
ResponderEliminarDesprés d'haver comentat que tenies un blog, vaig pensar en passar-m'hi i donar-hi un cop d'ull, i la veritat és que el vídeo que apareix, tot i ser breu, deixa molt clar les dues idees que totes les persones, en algun moment o altre de les nostres vides, hauriem de trobar en nosaltres mateixos: el reconiexement de les nostres pors i, posteriorment, l'intent i la força de voluntat per combàtre-les.
Certament, tots els éssers humans tenim pors. No hi ha ningú que, en algun moment de la seva vida, no s'hagi sentit dèbildavant alguna situació, sense saber què fer ni com reaccionar. De totes formes, no tothom pateix la típica por als fantasmes o a la foscor. Aquests són tòpics massa concrets i habituals. Les persones, per la nostra complexitat, podem presentar pors, debilitats i dificultats de moltes classes: podem tenir des de pors cròniques, d'aquelles que sempre des de ben petits ens han estat atormentant i pors que només es donguin en un moment donat, com podria ser tenir por a quedar en ridícul alhora de fer la coreografia dels ritmes de bàsquet. Hi ha pors de molts tipus, i aquest vídeo, amb un sol minut, ha estat capaç de presentar un força ampli ventall de possiblitats que trenquen totalment amb els tòpics habituals. I no només això: ha estat capaç de presentar un remei eficaç per cadascuna d'elles: la valentia.
Certament, aquest vídeo el podriem aplicar constantment a la nostra vida real i ara és un bon moment per aplicar-lo a l'àmbit escolar, doncs ens apropem als trimestrals i ens cal perdre la por alhora d'estudiar els temaris. Evidentment, aquest video també és clarament aplicable en l'àmbit de l'educació física, doncs sovint hem de fer examens o jugades en públic. De totes formes, sigui quin sigui l'origen d'aquesta por, és important saber que la tens. Quan saps que existeix i que t'afecta, és quan realment pots començar a pensar en un pla d'atac per combàtre-la i posar-li fi.
Àngela Amorós Aparicio
1r batxillerat, secció D (Educació Física)
Hola, Irene.
ResponderEliminarRealment,quan he entrat al blog, no tenia gaire clar què hauria de fer ni sobre quins àmbits hauria de reflexionar. Hi he accedit molt fredament. Simplement, sota la pressió de la nota d'EF. No obstant, quan he vist l'enllaç del vídeo que has penjat, se m'ha despertat una curiositat per veure'l i no m'hi he pogut estar. Sorprenentment, he sigut testimoni d'un intens minut que m'ha despertat mil emocions a l'interior. La primera escena: la dona a l'escenari preparada per ballar. Només amb això, ja m'hi he sentit identificada i els meus pèls començaven a posar-se de punta. Però, de sobte, els passos no eren cap endavant, sinó que eren passes espantades que volien amagar-se.
La por, la covardia, la inseguretat,...Tots aquests sentiments que sentim inevitablement i que ens impedeixen viure lliures; ens impedeixen realitzar allò que volem fer i desitgem; ens impedeixen ser feliços. La valentia que tots tenim, moltes vegades, no té la suficient força per sortir a l'exterior. Moltes vegades es reprimeix i no ens deixa avançar. Però, abans de tot, hauriem de plantejar-nos què és millor: Dir que s'ha intentat allò que tan ens costava, o quedar-te eternament amb el dubte de " què hagués passat si ho hagués provat"? Aquesta por, tot i que a vegades se'ns escapa de les mans, ha de fer-se cada cop més petita i hem d'intentar que la nostra valentia ens permeti viure, créixer, ser feliços. Hem d'intentar que, amb força de voluntat, afrontem totes les complicacions que la vida, inevitablement, ens posarà pel camí i que haurem d'apartar per continuar com si res. Dels errors s'aprén i, tot i que a vegades tropessem per culpa aquests obstacles, haurem de tenir la força per aixecar-nos.
La por és un síntome del mediocre i la millor cura és la valentia. Aprenem a viure i a lluitar, ja que això ens permetrà aconseguir tot el que prèviament semblava impossible.
Eva Font Torner
1r Batxillerat, secció D
Àngela,
ResponderEliminarMuchas gracias por tus aportaciones. Me alegra ver que has extrapolado el mensaje del vídeo a tu vida cotidiana y que, quizá, te será útil en tu transitar por la misma.
Gracias también por darme pistas de como esta intensa emoción puede aparecer en el alumnado en mis clases, para abordar la gestión de la misma si es necesario.
Gracias y hasta el jueves,
Irene
Hola Eva,
ResponderEliminarPrimero de todo, ¡enhorabuena por tu blog!.
La verdad es que en este momento de mi vida, esto leyendo y aprendiendo mucho sobre la MUJER y el gran potencial que tenemos las mujeres como seres humanos (sin menospreciar lo masculino, cada género tiene sus potencialidades y dones y ambos son igual de importantes, simplemente es que quizá la sociedad actual ha apoyado más lo masculino).
Me alegro mucho del cambio de actitud que se ha generado en tu interior con respecto al antes y el después de ver el blog y comparto las emociones experimentadas en tan solo 1 minuto y medio con el vídeo.
Con respecto al miedo o ansiedad (miedo a algo irreal que no existe físicamente, según Bisquerra) pienso que es simplemente una emoción más, necesaria e imprescindible. Que al igual que las demás no podemos elegir sentir o no sentir, que simplemente aparece y en muchos momentos, nos ayuda porque nos protege.
En otras ocasiones, como muy bien comentas, las valentía tiene que cogerlo de la mano, para no dejar escapar las cosas que queremos.
Muchas gracias y hasta el jueves,
Irene
PD. Por si te interesa, en el menú de la derecha de este blog hay muchos links a blogs que hablan sobre temas de MUJER.
Primerament, abans de fer un breu comentari respecte el video, voldria agrair-te el teu esforç i la teva implicació en les classes d'educació física d'aqeust primer trimestre. En aquestes classes hem deixat de banda la simple pràctica d'un esport, i ens hem centrat en altres aspectes molt més importants i educatius per al nostre cos, com les experiencies que vivim al exercitar el nostre cos, o la coordinació que hem emprat en la activitat final. En definitiva, agrair-te l'esforç que has posat per aconsegui fer aquesta educació física, molt més útil i didàctica.
ResponderEliminarPel que fa al video, simplement voldria dir-te que m'ha semblat realment interessant, ja que expressa una idea molt acertada respecte les nostres pors. Les pors, es poden intentar evitar, pots passar-les per alt, i pots fer veure que no existeixen, pero cap d'aquests mètodes t'ajudarà a superar-les degut a que sinò les afrontes, sempre tornen. Tal i com s'expressa en el video, el que hem de fer per superar i eliminar les nostres pors es plantar cara i enfrentar-nos a aquests problemes, i d'aqeusta manera segur que acabem superant qualsevol por. Aquesta idea queda molt ben reflectida en l'escena de la dona i el llop, ja que en contes d'anarse'n, s'enfronta a ell, li planta cara, ii d'aqeusta manera el venç per sempre. A més a més, crec que el tema de les pors és un tema que tothom té en ment però que mai ningú expressa obertament, i per tant, considero que amb aquest video s'ha aconseguit tractar un tema molt complex, de forma extraordinària.
Per últim, et torno a agrair tot l'esfor i la impliccació que has posat en aquest trimestre, ja que crec que tots hem après moltes coses, i molt útils. Moltes gràcies!
Adrià Moliner 1r Batx D
Muchas gracias por tu feedback, Adrià. Es todo un honor ser reforzada por mis alumnos y ver que mi esfuerzo se valora. ¡GRACIAS!
ResponderEliminarMe alegro mucho de que encuentres interesante el tema de los miedos y me encantaría que este vídeo te resultara útil para tu vida personal.
Un abrazo,
Irene